Fundació Novaterra manté amb el teletreball el seguiment dels usuaris dels seus itineraris – «Quan açò passe, estarem millor preparats»
David Laguía València 06.04.2020 | 04:15
I ara què? És el que es van qüestionar milers de treballadors i autònoms quan es va decretar l’estat d’alarma i el confinament que manté a tota Espanya dins de les seues llars per a fer front al coronavirus. A poc a poc es coneixen les ajudes que els aplegaran per a tirar endavant els pròxims mesos. Però, i aquelles persones amb dificultats que estaven en ple procés de formació per a trobar treball? Aquells que tenien l’esperança de disposar d’un sou i una millora qualitativa de la seua vida pròximament? El virus els ha donat també un colp, però entitats com Fundació Novaterra no s’obliden d’ells. Per a això continuen treballant a distància en el pla de ruta laboral dels beneficiaris dels seus programes. Per a que quan tot açò passe, estiguen ben preparats.
Va ser el dilluns 16 de març quan tot es va aturar. «Per a una fundació on el dia a dia es basa en el contacte persona a persona, en l’atenció individualitzada i en les formacions grupals presencials… podia semblar un repte impossible i que l’única solució fora detindre l’activitat. Però eixe és un luxe que no ens podem permetre», reflexionen a la Fundació Novaterra. «Precisament en moments de crisi són les persones amb les que treballem les que ho senten en primer lloc», recalquen.
Per exemple, un dels beneficiaris dels seus programes, Àlex, ha perdut el seu lloc de treball, el qual portava molt de temps anhelant i que ara, de nou, s’ha esfumat. «L’altre dia li va demanar a la seua orientadora que el telefonara quan puguera. ‘M’animarà escoltar-te’, li va dir», narren. «Simplement el fet de saber que algú continua ahí amb ell i que no el deixarà a soles en estos moments, ja compta», valoren.
En esta situació, els responsables i l’equip de la fundació van decidir continuar endavant, encara que siga des de casa, des del confinament. «Vam reaccionar d’una manera quasi instintiva», assenyalen. I com ho fan? «El centre de tot el nostre treball és la persona, l’acompanyament d’igual a igual amb cada una de les persones que realitzen el seu itinerari d’inserció soci-laboral amb Novaterra. Per a això, ens bastava amb un telèfon», relaten.
«El primer pas de cada una de les orientadores va ser començar a posar-se en contacte amb estes persones, tranquilitzar-les i enviar un missatge clar: seguim ací i anem a continuar treballant en el teu pla de ruta laboral», expliquen. I, a partir d’ací, es van preparar per al teletreball. «No hem tardat més d’una setmana en fer-ho per a continuar amb el nostre treball», asseguren.
La necessitat d’internet
Ara, una de les primeres tasques que està fent l’equip de Novaterra és detectar les necessitats de cada un dels beneficiaris davant esta nova situació per a, així, adequar les accions que es poden fer amb ells. D’esta manera s’han trobat amb els primers problemes, com, per exemple, les nul·les o deficitàries connexions a internet dels usuaris dels seus itineraris. «Estos dies es parla molt a la televisió de garantir accessos bàsics a l’aliment, la llum, l’aigua, la vivenda… Internet, als nostres dies, s’ha convertit també en una necessitat, tal volta no tan bàsica, pero sí determinant, i en estos moments és vital per a no quedar-se aïllat i no incrementar la situació d’exclusió social davant la que treballem cada dia», apunten des de la fundació.
Malgrat això, els integrants de Fundació Novaterra treballen per donar solució a estes trabes. «Que sàpien que som ací és raó més que suficient per a tot el nostre equip per a superar tots els obstacles que esta nova situació ens vaja posant per davant. I quan açò passe, que passará, estarem millor preparats i, sobretot, junts, malgrat la distància física, per a les oportunitats laborals que es generaran», manifesten.
Publicat a Levante EMV
